Semblança biogràfica

Nascuda a Alcoi el 24 de maig de 1570. Morí a València el 8 de maig de 1650. Antonio Panes (1666) fa una extensa relació sobre la seua vida espiritual i les grans virtuts com a beata de sant Joan de la Ribera, dedicada a l'oració mental i comunions d'esperit, en la seua Chrónica de la provincia de San Juan Bautista..., «Vida de la extática monja y venerable madre Francisca Lopez Beata de la Tercera Orden de nuestro padre San Francisco, hija de esta provincia».

Pons (1991: 86, 90) apunta que la beata gaudia d'una evident fama dins el panorama espiritual valencià. Era molt coneguda a València el 1612 a causa de la mort del clergue Francisco Jerónimo Simón, amb qui tenia una estreta relació «personal y espiritual». A més, aquesta religiosa era considerada per molts com la seua mare i mestra espiritual (Pons 1991: 91).

Francisca va ser la menor de sis germans (cinc germanes i un germà). Mai no volgué l'estat del matrimoni, i quan tenia 4-5 anys marxà la família a viure d'Alcoi a València. Com destaca Panes (1666: 694-695) era de entendimiento claro y prudente juicio, no inclinado a curiosidades impertinentes, doncs a los doze años ya tenía oración muy quita y frequentaba los Sacramentos. Als 18 anys va fer vot de castedat. Assídua del convent de sant Joan de la Ribera, rebé l'hàbit de beata el 1612. Va ser mestra d'esperit del venerable Francisco Gerónimo Simó.

La vida de la venerable Francisca no estigué exempta de polèmica, perquè alguns eclesiàstics qüestionaren la seua espiritualitat i l'acusaren d'haver tingut relacions amb el clergue F. Jerónimo Simón (Pons 1991: 91). Morí a València el 18 de maig de 1650.

Segons Orellana (1887: 46) era coopiosa correspondencia autógrafa mediada entre esta Venerable, el P. F. Simó y el P. Antonio Sobrino, fraile descalzo de San Francisco. Precisament, Robres (1971: 394 i següents), en un article dedicat a Miguel de Molinos i la pietat barroca a València, assenyala i comenta un total de set cartes –en castellà- de la beata dirigides al prior de la cartoixa de Porta Coeli a València, Jerónimo Frigola (1640-1650), de qui rebia nombroses almoines. Com indica Pons (2009: 285), precisament el descalç Sobrino arreplegà en tres volums les penitències espirituals que Llopis li contà, i aquest: interpretó y dio sentido literario a la narración oral que se le ofrecía, posiblemente, porque la beata no sabía escribir. Segons indica Pons (2009: 285 n. 37) un d'aquests volums es conserva a la biblioteca del convent franciscà de Santo Espirítu de Monte.

Escrits

• «Tesoros de Dios revelados a la venerable madre sor Francisca Llopis».
• «Cartas entre la venerable, el P. F. Simó i el padre Antonio Sobrino».
• «Penitencias espirituales contadas al padre Antonio Sobrino».
• «Misericordia y visita del Señor a la madre sor Francisca López, en el año 1603» [manuscrit en la BNE. Mss. pàgs. 268].

Referències bibliogràfiques

• ALABRÚS, Rosa M.ª i GARCÍA CÁRCEL, Ricardo: Teresa de Jesús. La construcción de la santidad femenina, Madrid: Cátedra, 2015, pàg. 23.
• BILINKOFF, Jodi: Related lives: confessors and their female penitents, 1450-1750, Ithaca: Cornell University Press, 2005, pàgs. 86, 150-151 i 171.
• BUSQUETS MATOSES, Jacint: Idea exemplar de prelados delineada en la vida y virtudes del venerable varón el Ilmo, y Exmo. Señor D. Juan de Ribera, València: Reial Convent de Nostra Senyora del Carme, 1683, pàgs. 340 i 346-347.
• CALATAYUD BAYA, José: Diccionario abreviado de personajes alicantinos, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, pàg. 10.
• HERNÁNDEZ SOTELO, Anel: «Los capuchinos en el viso del Marqués: Una revisión historiográfica de dos fundaciones frustradas a finales del siglo XVI», dins Campo de Calatrava. Revista de Estudios de Puertollano y Comarca, Puertollano: Ayuntamiento de Puertollano, 8 (2010), pàg. 79.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pág. 65.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg. 276.
• ORELLANA, Marcos Antonio de: Tratado histórico apologético de las mujeres emparedadas, escrito a principios del presente siglo por D. Marcos Antonio de Orellana; y aumentado con algunas notas y aclaraciones en esta primera edición por Juan Churat y Saurí, València: Impremta de la Casa de Beneficiència, 1887, pàgs. 18 i 46.
• PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas. 400 años (1597-1997), Federación de Agustinas Descalzas, 1998, pàgs. 148, 152-155, 157 i 161.
• PANES, Fra Antonio: Chrónica de la Provincia de San Juan Bautista, de Religiosos Menores Descalzos de la Regular Observancia de Nuestro Seráfico Padre San Francisco, dedicada al Sacro, Supremo y Real Consejo de Aragón. València: Gerónimo Vilagrasa, 1666, vol. II, pàgs. 686-795.
• PONS FUSTER, Francisco: «Mujeres y espiritualidad. Las beatas valencianas del siglo XVII», Revista de Historia Moderna, Universitat d’Alacant, 10 (1991), pàgs. 73, 76, 79, 81, 83, 86, 88 i 90-95.
• PONS FUSTER, Francisco: Místicos, beatas y alumbrados, València: Edicions Alfons el Magnànim Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1991.
• PONS FUSTER, Francisco: «Francisca López. Una beata valenciana en la "Guía Espiritual" de Miguel Molinos», Estudis, 18 (1992), pàgs. 77-95.
• PONS FUSTER, Francisco: «Proyección social de la santidad frustrada de Francisco Jerónimo Simón», Estudis, 23 (1997), pàgs. 149-183.
• PONS FUSTER, Francisco: «Un argumento inquisitorial para la prohibición de libros: Las controversias con herejes en lengua "vulgar" a través de los ejemplos de Bernardo Pérez de Chinchón y fray Antonio Sobrino», Estudis, 26 (2000), pàg. 191.
• PONS FUSTER, Francisco: «Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana de los siglos XVI y XVII», dins Valencianos en la Historia de la Iglesia, II, València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2008, pàgs. 242, 256, 263 i 265.
• PONS FUSTER, Francisco: «El patriarca Ribera y la espiritualidad franciscana», dins Curae et Studii exemplum. El Patriarca Ribera cuatrocientos años después, Emilio Callado Estela (coord.), València: Universitat de València, 2009, pàgs. 285 i 293.
• PONS FUSTER, Francisco: «Francisca Llopis. Una maestra espiritual franciscana», dins Valencianos en la Historia de la Iglesia, V, València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2014, pàgs. 87-121.
• PONS FUSTER, Francisco: «Modelos de mujeres espirituales. El ejemplo de las beatas valencianas y su evolución histórica», en Javier Burrieza Sánchez (ed.), El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015a, pàgs. 211-237.
• PONS FUSTER, Francisco: «La religiosidad femenina en el antiguo Reino de Valencia», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015b, pàg. 88.
• POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, pàgs. 170, 172-173 i 324.
• RICO GARCÍA, Manuel: Escritores de Alicante y su provincia (124 microfitxes), Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1986, vol. I, pàg. 88.
• RICO GARCÍA, Manuel: Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia, Alacant: Instituto Juan Gil-Albert, 1987, pàg. 31.
• ROBRES LLUCH, Ramón: «En torno a Miguel de Molinos y los orígenes de su doctrina. Aspectos de la piedad barroca en Valencia (1578-1691)», Anthologhica Annua, Roma, Instituto Español de Historia Eclesiástica, 18 (1971), pàgs. 359, 394-397, 399-402, 436, 439 i 442.
• ROBRES LLUCH, Ramón: «Pasión religiosa y literatura secreta en la Valencia de Miguel de Molinos (1612-1625)», Anthologica Annua, 26-27 (1979-1980), Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica, pàgs. 292, 299-300, 317 i 327.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. I, pàgs. 38 i 67.
• SERRANO y SANZ, Manuel (1893 i 1895): Apuntes para una biblioteca de autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. II, pàg. 14.
• VILLERINO, Fra Alonso de: Esclarecido solar de las religiosas reformadas de Nuestro Padre Agustín, y vidas de las insignes hijas de sus conventos, Madrid: Juan García Infançón, 1694, vol. III, pàgs. 233b, 239a, 341a-342b, 357b i 395a.