Semblança biogràfica

Nasqué a Oliva (València) l'any 1612. Filla del valencià Pedro Gallart i de Francisca Ferrando; però als vuit anys va quedar òrfena. Alguns anys més avant rebé l'hàbit de sant Agustí en el convent d'Alzira, i després passà al de Dénia. Poutrin (1995: 324) dóna més dades sobre aquesta qüestió:

(...) elle entra vers l'agê de dix-huit ans au couvent des augustines d'Alzira sous le nom de soeur Margarita, et elle était sur le point de faire sa profession l'orque ses frères religieux la mirent en garde contre l'atmosphère mondaine de cette maison. María sortit du couvent, non sans scandale. Son frère aîné revint à la charge pour la marier, en vain.

És allí quan el seu confessor, el pare Salvador Barbera, lui ordonnà d'écrire le compte rendu des faveurs reçues; la religieuse apprit à écrire dans ce but (Poutrin 1995: 324). És important destacar que a causa de les seues experiències místiques, va estar sota la vigilància dels seus superiors.

Sor María de Jesús mantingué relació espiritual amb la mare Francisca López, així com la també beata franciscana, la deniera Catalina Ferrer, que fou la seua mare espiritual durant divuit anys (Poutrin 1995: 170). Remetem a Poutrin (1995: 169-174) per conéixer més sobre les relacions de Gallart amb els seus superiors i com es forjà la seua fama de santedat, no exempta d'entrebancs.

La religiosa va ser fundadora del convent d'agustines de Xàbia l'1 de setembre de 1663. Morí el 20 de juliol de 1677. Sobre els seus escrits, hem de fer referència a un Camino de Perfección, que podem llegir en l'obra de Boix (1865: 85-384), en la segona part del volum, com a camino de Perfección, que escribió en el año 1646 la venerable madre sor María de Jesús, en el siglo María Gallard. Fundadora del convento de las Religiosas Agustinas Descalzas de Jávea. Aquest escrit en prosa castellana es desenvolupa en 33 capítols, en el quals hi ha inserides unes cobles en cadascun dels capítols com a «Coplas al intento del capítulo» (a partir de la pàgina 123 en tots els capítols), a més a més d'unes «Coplas al intento del navío» (pàg. 107), «Coplas al espejo que se mira en el alma, que es Jesús crucificado» (pàgs. 116- 117), Éstas que os escribo de más para que os divertáis de leerlas, pàg. 118) i alguna «coplita» de quatre versos en alguns capítols (pàgs. 176, 184 i 319). En Panedas (1998: 362-365) podem llegir el capítol 32 d'aquest Camino de perfección.

I la seua biografia, per ordre del seu pare espiritual el 1673, que es recull en el llibre de Boix (1865) de la Vida i escritos de la Venerable Sor María de Jesús... (Seser 2005: 90). La Relación de su vida, tal com apuntaven les fonts (Herrero 2009: 64) es troba transcrita en Villerino (1694: vol. III, pàgs. 274-399). En el volum de Panedas (1998: 365-369) podem llegir un fragment dels apunts espirituals que trobarem a Villerino (1694: vol. III, 366a-369b) com «Las cartillas en que el Señor le enseñaba».

En la relació de la seua vida Gallart conta com el seu germà, fra José, confessor de la mare Francisca López del Santísimo Sacramento, li encomanà escriure quanto sabia de ella, por estar determinado à escrivir su vida (Villerino 1694: III, 341a), i així ho féu. Igualment li manà que escrigués cosas de la madre Catalina (Villerino 1694: III, 344b). Finalment, ens hem de fer ressò dels comentaris de Robres (1971) i Panedas (1998: 161) sobre la probabilitat que María de Jesús fos l'autora d'una sèrie d'epístoles dirigides al cartoixà Luis Estiria (parcialment transcrites pel mateix Robres).

Escrits

• «Relación de su vida espiritual».
• Camino de Perfección, en prosa.
• «Coplas espirituales».
• «Cartas».?
• «Apuntes sobre la madre Francisca López del Santísimo Sacramento».
• «Apuntes sobre la madre Catalina [Ferrer]».

Referències bibliogràfiques

• BOIX, Vicente: Vida y escritos de la venerable Sor María de Jesús fundadora del convento de religiosas Agustinas Descalzas de la villa de Jábea, Dénia: Impremta de F. Botella, 1865.
• DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 222.
• ESPINÓS QUERO, Antonio i POLO VILLASEÑOR, Fernando: Xàbia. Anotaciones históricas de una villa mediterránea, Xàbia, 1985, pàgs. 49-65.
• GUTIÉRREZ DÍAZ, Manuel: Venerable M. María Gallart: (1612-1677), fundadora del convento de las Agustinas Descalzas de Jávea, Xàbia, Agustines Descalces, 1995 (Pedreguer: Avellà).
• HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 64-65.
• JORDÁN, Jaime: Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la Sagrada Orden de los Ermitaños de Nuestro Gran Padre San Agustín. Compuesta de quatro reynos, Valencia, Aragon, Cataluña, y las Islas de Mallorca, y Menorca; y dividida en quatro partes. Parte primera, vol. II, València: Antonio Bordazar, 1712, pàgs. 711-712.
• LAZCANO, Rafael: «Labor literaria de las agustinas en el siglo XVII», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico; una fidelidad secular, Simposium (XIX Edición) San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de setembre, vol. 1, 2011, pàg. 384.
• LÓPEZ BARDÓN, Thyrsus: Monastici Augustiniani R.P. Fr. Nicolai Crusenii continuatio atque ad illud additamenta sive Bibliotheca Manualis Augustiniana in qua breviter recensentur Augustinenses utrisque sexus virtute, litteris, dignitate ac Meritis insignes ab anno 1620 usque ad 1700, Vallisoleti: Josephi Emmanuelis de la Cuesta, 1903, pàg. 439a.
• MARTÍNEZ CUESTA, Ángel: Monjas Agustinas Descalzas de San Juan de Ribera. Acta Ordinis, vol. XXVII [1992].
• PALAU y DULCET, Antonio (1948): Manual del librero hispano-americano: bibliografia general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los impresos descritos, Barcelona: Librería anticuaria de A. Palau, 1951, 2.ª edició, vol. XXVII, pàgs. 275-276.
• PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas. 400 años (1597-1997), Federación de Agustinas Descalzas, 1998.
• POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, pàgs. 84, 169, 170, 171-175, 324-325 i 432.
• POUTRIN, Isabelle: «La lecture hagiographique comme pratique religieuse féminine (Espagne, XVIe-XVIIe siècles)», Mélanges de la Casa de Velázquez, Le temps des saints. Hagiographie au siècle d'Or [volum monogràfic], 33 (2), 2003, pàg. 90.
• ROBRES LLUCH, Ramón: «En torno a Miguel de Molinos y los orígenes de su doctrina. Aspectos de la piedad barroca en Valencia (1578-1691)», Anthologhica Annua, 18, Roma: Instituto Español de Historia Eclesiástica, 1971, pàgs. 402-403.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. II, pàgs. 44, 60, 78 i 363.
• SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàg. 565.
• SESER PÉREZ, Rosa i CANET LLIDÓ, Vicent (coord.): El Convent de les Agustines de Dénia y la Santíssima Sang. 400 anys de presència a Dénia, Ajuntament de Dénia, 2005.
• VILLERINO, Fra Alonso de: Esclarecido solar de las religiosas reformadas de Nuestro Padre Agustín, y vidas de las insignes hijas de sus conventos, Madrid: Juan García Infançón, 1694, vol. III, pàgs. 273a-401b, 402b, 403ab, 404a i 406b.