Semblança biogràfica

Nasqué el 27 de desembre de 1575 a Oriola, filla d'Honorato Guillén i Ana Ramírez. Als cinc anys quedà òrfena de pare i ja als set anys s'afeccionà a l'oració. Quan tenia 21 anys pensà en l'elecció de l'orde religiosa. Ella preferia l'Orde de Santo Domingo, però no hi havia dominics a Oriola. Estava a punt d'entrar en les Clarisses, però finalment no ho féu sense que se sàpien els motius. El 1592 aplegaren a Oriola les Agustines de Bocairent i allí als 22 anys professà. Vestí l'hàbit el 18 de maig de 1597 i optà pel nom de sor María Juana Guillén. Quatre anys després va ser elegida mestra de novícies. Dedicà la seua vida a escriure als seus directors espirituals, era molt afeccionada a la Sagrada Escriptura i comprenia el llatí. Especialment li agradava la lectura dels Profetes, els Psalms, dels Evangelistes (sobretot sant Joan) i el Cantar de los Cantares. Durant els dos darrers anys de la seua vida, també a causa de la mort de sa mare, visqué en l'obediència, la penitència i l'exercici de la caritat. Morí el 2 de juny de 1607 a Oriola.

En la seua mort s'incoà el procés per a la causa de beatificació. Posteriorment, el 19 de novembre de 1970 el Papa Pau VI va declarar heroiques les virtuts de la sor. Pel que fa a les cartes que escrigué als seus confessors, i que segons els manuals consultats Gaspar Mancebón –pare espiritual de la sor quan era novícia- arreplegà en la Vida de la Venerable Madre Sor Juana Guillén, impresa per Felipe Mey (1617) en el convent de Sant Agustí a Oriola, llegim:

(...) estimaba en mucho un papel de su mano, y los de mucha importancia de cuando comunicaba su alma conmigo, todos los rompí. Porque si vivía más que yo (lo que siempre creí), no viniesen a manos de nadie, ni supiese ninguno viviendo la santa, lo que trataba su alma con los confesores (Mancebón 1914: 327).

En el mateix volum, en els apèndixs, trobem Dos cartas de la Venerable Sor Juana Guillén, conservadas por el P. Gaspar Mancebón, insertas por este mismo en la vida de la Santa (Mancebón 1914: 327-330).

En la biografia de Carlos Alonso, l'autor assenyala que ha seguit per a escriure-la, a banda del procés diocesà sobre la sor, el «Diario espiritual de la Sierva de Dios Juana Guillén», en fulls solts i molt fragmentari (80 fulls a màquina), Archivo de la Postulación OSA. Ms. 140. Dins del volum apareixen fragments de l'esmentat diari.

Sembla que la religiosa era valencianoparlant. En un episodi sobre la devoció a sant Joan Evangelista llegim (Mancebon 1894: 137): Siempre que nombraba al Santo se reía, y le decía en su lengua valenciana: "El meu Señor", mostrando singular regocijo.

Escrits

• «Cartas» als seus confessors.
• «Diario espiritual».

Referències bibliogràfiques

• ALONSO, Carlos (OSA): Una gloria del levante español. La Venerable Sor Juana Guillén, Religiosa agustina del monasterio de San Sebastián de Orihuela, Valladolid: Sever- Cuesta, 1972.
• APARICIO LÓPEZ, Teófilo: «Beatriz Ana Ruiz, poetisa y escritora ascética y mística», Archivo Agustiniano, 85 (2001), pàg. 313.
• BELMONTE RUBIO, Jesús: De la salida del sol a su ocaso. El convento de las Agustinas del Corpus Christi de Murcia, Múrcia: Agustinas Descalzas de Murcia, 2011, pàg. 150.
• CUARTERO y HUERTA, Baltasar i VARGAS-ZÚÑIGA, Antonio: Índice de la colección de don Luis de Salazar y Castro, Madrid: Impremta i Editorial Maestre, 1958, vol. XXI, pàg. 249.
• DELGADO CASADO, Juan: Diccionario de impresores españoles (siglos XV-XVII), Madrid: Arco Libros, 1996, vol. I, pàgs. 452-453.
• FARIÑA CASTRO, José Agustín: Ven. María Juana Guillén o El valor de optar por la mayor santidad (1575-1607), Valladolid: Estudio Agustiniano, 1991.
• FERNÁNDEZ ARRILLAGA, Inmaculada: «Religiosidad femenina bajo ordinaria sospecha. Las agustinas de Orihuela y el obispo desalmado», dins El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI- XVIII), Javier Burrieza Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, pàgs. 101-102.
• GARCÍA SORIANO, Justo i GARCÍA MORALES, Justo: La imprenta en Orihuela, ensayo de un catálogo de tipógrafos y de obras impresas en esta ciudad, desde la introducción de la imprenta en la misma el año 1602 hasta el de 1825, Orihuela: Amigos de Orihuela, 2005 (reproducció facsímil de l'edició de Toledo, 1950, pàgs. 9 i 17.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Escritoras de la Gobernación de Orihuela en los siglos XVII-XVIII», URYULA. Revista de investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Orihuela: Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, pàg. 75.
• HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 59-61.
• HOZ, J. Serafín de la: Ven. María Juana Guillén Agustina, Oriola: Convent de San Sebastián, [1990?].
• JORDÁN, Jaime: Histora de la provincia de la Corona de Aragon de la Sagrada Orden de los Ermitaños de Nuestro Gran Padre San Agustín. Compuesta de quatro reynos, Valencia, Aragon, Cataluña, y las Islas de Mallorca, y Menorca; y dividida en quatro partes. Parte primera, València: Antonio Bordazar, 1712, vol. II, pàgs. 340-429.
• LAZCANO, Rafael: «Labor literaria de las agustinas en el siglo XVII», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico; una fidelidad secular, Simposium (XIX Edición) San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de septiembre, vol. 1, 2011, pàg. 384.
• LOJODICE, Cosma: Vita della venerabile madre, Suor Maria Giovanna Guillen, Agostina, Bologna: Pontificia Mareggiani, 1896.
• MANCEBÓN, Gaspar (1894): Vida de la V. M. Juana Guillén, religiosa agustina arreglada de la que escribió el P. Mancebón, de la Orden de S. Agustín, por un religioso de la misma orden, Pamplona: Imprenta Diocesana, 1914, 2.ª edició.
• MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Compendio Histórico Oriolano, manuscrit [còpia microfilmada BP Oriola], 1791-1816, llibre VI, pàgs. 30, 54, 56, 60 i 64 (cap. 19), 63 (cap. 20) / llibre XII, pàgs. 252-269 i 284.
• PALAU y DULCET, Antonio (1948): Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los impresos descritos, Barcelona: Librería anticuaria de A. Palau, 1951, 2.ª edició, vol. XXVI, pàg. 411
  
• SANTIAGO VELA, Gregorio de: Ensayo de una Biblioteca Ibero-Americana de la Orden de San Agustín. Obra basada en el Catálogo bio-bibliográfico agustiniano de Bonifacio Moral, Madrid: Impremta del Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1917, vol. III, pàgs. 505-506.