Semblança biogràfica

Sobre Jerónima Ribot sembla que era natural d'Alcanyís, tal com assenyalen Maestre (2002) i Gallego (2002). És probable que fos valenciana i, en casar-se amb el senyor de l'Alcúdia Acacio Ribellas, marxà a viure allí, de fet els comentaris de Palmireno assenyalen que tenia 25 anys i era casada quan la instruïa. Diu Cubié (1768: 102): Jerónima Ribot, mujer de don Acadio de Ribellas, señor de Alcudia, en el Reino de Valencia, fue excelente en la inteligencia de las lenguas griega y latina, instruida por Lorenzo Palmireno, que hace de ella grande elogio.

No sabem què escrigué, però sí que va ser la primera deixeble a qui al·ludí Juan Lorenzo Palmireno.

Escrits

• [No sabem què escrigué].

Referències bibliogràfiques

• ANTONIO, Nicolàs: Bibliotheca Hispana Nova, Madrid: Visor Libros, 2 volums, reproducció facsímil de l'edició de 1783, 1996, vol. II, pàg. 350.
• CUBIÉ, Juan Bautista: Las mujeres vindicadas de las calumnias de los hombres, Madrid: Imprenta Antonio Pérez de Soto, 1768, pàg. 102.
• ESCOLANO, Gaspar: Segunda parte de la decada primera de la historia de la... ciudad y Reyno de Valencia / por... Gaspar Escolano; dirigida a los tres estamentos, eclesiastico, militar, y real, y por ellos a los diputados..., València: Pedro Patricio Mey, 1661, llibre VIII, cap. XXIX, pàgs. 964-967.
• GALLEGO BARNÉS, Andrés: «Un plan de estudios para las escuelas de Alcañiz», Revista de estudios bajo-aragoneses, vol. I, 1981, pàgs. 69-90.
• GALLEGO BARNÉS, Andrés: «Discípulos aventajados de Juan Lorenzo Palmireno», dins Humanismo y pervivencia del mundo clásico. Homenaje al Profesor Antonio Fontán, Alcañiz, Madrid: Instituto de estudios humanisticos, CSIC, III (1), 2002, pàgs. 161-175.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pág. 71.
• MAESTRE MAESTRE, José María: «Los humanistas como precursores de las actuales corrientes pedagógicas: en torno a Juan Lorenzo Palmireno», Alazet: Revista de filología, 14 (2002), Instituto de Estudios Altoaragoneses, pàgs. 157-174.
• MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pàg. 124.
• PALMIRENO, Juan Lorenzo: Commentarios sobre Aphthonio/Aphthonii clarissimi rhetoris progymnasmata Ioanne Maria Cataneo interprete, nunc denuo recognita iuxta ueritatem Graeci exemplaris et scholiis illustrata per Ioannem Laurentium Palmyrenum Alcannizensem ludimagistrum Valentinum et Hieronymae Ribotae dicata. Accesit etiam Hermogenis sententia quomodo status causae cognosci debeat, València: Joan Mey, 1552.
• PALMIRENO, Juan Lorenzo: Razonamiento que hizo Palmireno a los regidores de su Patria de la orden de enseñar, en Segundi parte de latino de repente, València: Pedro de Huete, 1573.
• PARADA, Diego Ignacio: Escritoras y eruditas españolas, ó apuntes y noticias para servir á una historia de ingenio y cultura literaria de las mujeres españolas, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, con inclusion de diversas escritoras portuguesas e hispano-americanas, Madrid: Establecimiento Tipográfico M. Minuesa, 1881, vol. I, pàg. 153.
• RODRÍGUEZ, Josep: Biblioteca Valentina, València: Eliseu Climent, 1977, pàg. 40.
• SEGALÁ y ESTALELLA, Luis: Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el claustro de la Universidad de Barcelona por el Doctor D. Luis Segalá y Estalella, Catedrático de la Facultad de Filosofía y Letras, Barcelona: Tipográfica La Académica, 1916, pàg. 17.
• VALLÉS BORRÀS, Vicent J.: De la Carta de Poblament a l'ocàs de l'Antic Règim (1252 1800), Història de l'Alcúdia, L'Alcúdia: Ajuntament de L'Alcúdia, vol. I, cap. 2, pàg. 4.